Trajà, vencedor dels dacis i dels parts, va morir malalt a Selinos (Cilícia), el 9 d’agost del 117, als seixanta-tres anys, després de 19 anys i poc més de 6 mesos de regnat. El record que va deixar era excepcionalment bo, fins al punt que el Senat, ja en vida, havia decretat per a ell un epítet mai portat pels seus predecessors: “Òptim”, que el posava en pla d’igualtat amb Júpiter Òptim Màxim (la divinitat patrona de Roma). Més endavant, ja en el segle IV, quan els emperadors acudien al Senat, eren rebuts amb l’aclamació: «Més afortunat que August, millor que Trajà!». I ja a les portes de l’edat mitjana, com que els papes no podien suportar haver de competir per superar la fama d’un emperador pagà, Trajà fou batejat i fet cristià gràcies a les llàgrimes que Gregori el Gran va vessar, en nom seu, sobre la tomba de l’apòstol Pere. Potser sia per això que Trajà apareix com un dels habitants del Paradís a la Divina Commedia de l’immortal Dante Alighieri.