Càrrecs i personatges

Estàtues de funcionaris, sacerdots o nobles contribueixen a completar la visió d'una part de la complexa i variada societat faraònica.

Egipte representava un dels models d’Estat més antics de la humanitat. Centralitzat en la figura del faraó, el seu funcionament fou basat en una estricta divisió de funcions bàsiques (administrativa, religiosa i militar) i l’existència d’un gran nombre de càrrecs altament jerarquitzats.
El visir, o primer ministre, havia de vetllar pel compliment de la voluntat del rei en tot el territori egipci. Els supervisors del rei, els nomarques (o governadors provincials) i els alts càrrecs sacerdotals i militars, també van ser càrrecs de gran poder i influència.
Autèntics exèrcits de funcionaris o escribes constituïren el gruix principal de l’aparell burocràtic estatal. Artesans, camperols i soldats, sota l’organització i les ordres directes dels seus administradors, s’encarregaren de fabricar, mantenir i protegir l’essència de la seva civilització.

Cartonatge pertanyent a la Dama de la Casa Djed-Montu-iues-ankh (Montu ha dit: que ella visqui), esposa de Pamiu (el gat). Tercer Període Intermediari, Dinastia XXII (945-715 aC).

Des de l’Imperi Mitjà, el títol de Dama de la Casa fou un dels més comuns per a referir-se a les dones de l’elit. A les cases nobles, la Dama de la Casa era la responsable de la major part de les activitats domèstiques com la fabricació de pa i cervesa, la cuina, el teixit, l’emmagatzematge de gra, la cura dels animals i la producció artesanal. Al seu cartonatge hi apareixen representades nombroses divinitats protectores, així com els textos jeroglífics que enuncien una característica fórmula de petició d’ofrenes i proporcionen el seu nom i el del seu espòs.

Estàtua d’un personatge noble. Imperi Antic, Dinastia VI (2323-2150 aC).

Aquestes obres, de gran qualitat tècnica, s’incorporaven a les tombes com a representacions materials del seu propietari. Podien estar aïllades o formant part d’escenes de la vida quotidiana, a les què normalment apareixen com a supervisors de treballs diversos.

Estàtua del Vigilant de la Sala i Inspector del Jardins d’Amon, anomenat Amenhotep. Pedra sorrenca. Dinastia XVIII (1550-1307 aC).

El personatge, agenollat, sosté una estela amb un himne adreçat a Re-Haractes. Darrera d’ell, una altra estela conté un himne adreçat a Osiris i a Amon. Aquest tipus d’estàtues se situaven dins d’un nínxol obert sobre la porta de les tombes privades tebanes.

Estàtua-cub d’Huy. Pedra calcària. Dinastia XIX (1307-1196 aC).

Bella i completa representació d’Huy, de qui en desconeixem els seus títols. Es tracta d’una peça molt emotiva, ja que els textos jeroglífics indiquen amb l’expressiva frase '…del seu fill, que fa viure el seu nom…', que va ser dedicada per un fill (l’escriba Huy) al seu difunt pare. Així mateix, a la plataforma apareix el nom d’un altre fill, l’escriba Iny.

Aquest lloc utilitza cookies. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús. Obtenir més informació.