Kèmit –l’antic Egipte- fascina pels seus monuments arquitectònics, però encara
més pel seu ric i profund pensament espiritual. Durant quatre mil·lennis tota la
vida de la societat egípcia va estar impregnada de metafísica, de cosmologia i de
màgia. Tombes, temples i imatges transpuen amb força la idea d’una existència
plena de sentit i d’un més enllà lluminós i etern. Contra el vell tòpic, aquella no
va ser una terra trista ni abocada al terror de la mort, sinó plena de vitalitat i
ben organitzada.
En aquest curs, analitzarem l’íntima relació entre tradició i poder, entre ideologia
i pràctica quotidiana, i la seva inevitable evolució al llarg de més de quatre mil
anys. Al front de Kèmit –El País Negre, literalment- es van succeir faraons horians,
atonians, amonians i finalment hermètics, i els seus comportaments socials
estaven estretament lligats a la seva manera d’entendre la divinitat i, per tant,
l’existència. Veurem, així, les tendències unitaristes de certs períodes faraònics
–dinasties solars- i les més habituals d’acceptació de la multiplicitat –dinasties
horianes i amonianes- en un procés canviant. Culminarem aquest estudi amb
l’anàlisi del Corpus Hermeticum, darrera fase d’un pensament ja esgotat i les
raons del triomf popular del cristianisme des del mateix segle II de la nostra era.
Això ens ajudarà a percebre millor la presència de les idees osiríaques a la pròpia
història del món europeu i occidental.
Dr. Ferran Iniesta
Universitat de Barcelona