Després d’analitzar la gran expansió comercial i colonial de Corint, en aquesta segona etapa del curs, tractarem les etapes restants de la història de Corint, des d’època clàssica fins a època bizantina. Durant aquest període la situació de Corint fou una mica diferent, ja que ara les dues potències dominants eren Atenes i Esparta. Ara bé, tot i quedar una mica relegada, Corint va continuar sent un gran centre comercial i colonial. Fins i tot, fou causant indirecte de la Guerra del Peloponès. Més endavant, en el període de l'hegemonia macedònica, Corint tornà a l'epicentre del món grec en ser triada com a seu de la Lliga que porta el seu nom, amb Filip II de Macedònia com a hegèmon o cap de tots els grecs. Aquesta posició ja no la va perdre, tot i que les aliances van anar variant. Malauradament per Corint, la ciutat estava al capdavant de la Lliga que s’oposava a l’avanç dels romans a Grècia en el s. II aC. Corint va aguantar fins que va ser capturada el 146 aC. La ciutat fou arrasada i els seus habitants o morts o venuts com a esclaus. Més endavant, però, els mateixos romans, Cèsar en aquest cas, la van triar com a capital de la nova província d’Aquea. Corint fou reconstruïda a escala més monumental, i els seus ports van conèixer un nou període de prosperitat que va durar fins època bizantina. Corint, a més, va tenir un paper destacat en la difusió del Cristianisme. Sant Pau s’hi va estar més d’un any allà i va crear una comunitat molt important que marcaria el destí del Cristianisme dins i fora de Grècia.
