Sessió 1. 19 d'octubre
Els orígens de l’Egiptomania i les seves primeres manifestacions dins el context espanyol
Dra. Elisabeth Garcia Marrasé
Les arrels d’un tema certament complex: la recepció cultural de l’antic Egipte al segle XVI i la seva aplicació en la construcció del saber de l’època (genealogies mítiques, historiografia, fundacions urbanes, cultura política). Del renaixement egipci a la progressiva evolució allunyada de la transcendència: el segle XVII, un estadi intermedi. De la transversalitat a la ponderació merament estètica: l’eclosió egiptomaniaca dins l’art i l’arquitectura del segle XVIII. El gust egiptitzant en espais interiors i espais exteriors: exemples notoris del Set-cents.
Sessió 2. 26 d'octubre
“...de lo alto de estas pirámides cuarenta siglos os contemplan”
Prof. Maite Rada i Caballé
El segle XVIII acaba amb el descobriment de la Pedra Rosseta i la campanya napoleònica. Durant el segle XIX es genera un nexe entre l’antiga visió d’Egipte i una nova era plena d’activitat científica i de descobriments. La naixent egiptologia alimenta el gust per a l’egiptomania de manera que ambdues queden íntimament relacionades. Els museus, les exposicions universals, el viatgers... tot porta a que Egipte s’integri en aspectes ben diversos del nostre món, del mobiliari o de la decoració de vaixells, fins a la publicitat o la música, a més de l’arquitectura pública. En alguns casos tenint-ne coneixement i respectant-ne el sentit “faraònic”, en d’altres completament distorsionat, però sens dubte molt curiós de veure.
Sessió 3. 2 de novembre
Taula rodona amb les professores i debat
Egiptologia versus Egiptomania: quin és (i quin ha de ser) el límit per a una i per a l’altra? Altrament, es proposarà buscar dins el nostre entorn exemples on l’Egiptomania sigui present, i ben segur que ens trobarem sorpreses. Els assistents podran aportar casos que coneguin, o bé plantejar dubtes o qüestions que hagin sorgit durant el curs.
