La democràcia va permetre l’hegemonia política d’Atenes sobre Grècia durant tot un segle. Tanmateix, també va provocar la seva davallada durant la llarga i esgotadora Guerra del Peloponnès (431-404 aC). Aquesta Grècia exhausta fou aleshores conquerida per un dels “voltors” de la seva perifèria, els macedonis, rebutjats tradicionalment com a “no grecs”. I, amb Alexandre el Gran, va dur les fronteres de la civilització grega fins a l’Índia. El món resultant, conformat a partir de les tradicions gregues, macedònies i orientals, va assentar noves filosofies polítiques de les quals van beure, primer, els emperadors romans i, després, els nostres monarques medievals.
