La dinastia XXVI (672-525 aC) es presenta tradicionalment sota dues perspectives ben diferents.
D'una banda, es contempla com el darrer esclat del poder faraònic egipci després del govern estranger del Tercer Període Intermediari i abans de l'arribada dels perses. La irrupció amb força dels grecs, el trasllat de la capital al Delta, l’auge dels oasis, són una mostra d'això.
I d'altra banda, des d'un punt de vista artístic, es fa èmfasi en la idea de “còpia”, sinònim d'una època que no aporta res diferent i que es limita a imitar èpoques passades per emular la grandesa d'altres temps.
Des de l'anàlisi de les fonts escrites i arqueològiques, volem veure aquesta dinastia amb uns altres ulls, redescobrint l'època saïta des del punt de vista històric, religiós i artístic, amb l'exemple d'Oxirrinc per aportar-nos el coneixement de primera mà.