Quan, a mitjans del segle XIX, es van produir les primeres troballes de l’art etrusc, aquesta civilització va fascinar fins a tal punt els seus descobridors que fou titllada d’“enigmàtica”. A més, hom tingué aleshores ben present les famoses paraules d’Heròdot segons les quals els etruscs eren emigrants d’Àsia Menor que s’havien instal·lat al Nord de la Itàlia tirrènica. Les elegants pintures que, de mica en mica, s’anaven descobrint dins els hipogeus aristocràtics, d’una inspiració grega tan marcada, no feien sinó acabar de confirmar aquesta procedència oriental. No obstant, avui dia ja han transcorregut mols decennis des d’aquells temps, i la cultura etrusca ens resulta molt millor coneguda... per la qual cosa, mal que ens pesi, ja no és tan enigmàtica ni tan oriental, però encara resulta tremendament interessant i atractiva! Tot i que desapareguts en la voràgine de les campanyes romanes per la conquesta d’Itàlia, la seva petja sobre els vencedors fou enorme. I així, el mar Tirrè rebé el seu nom dels “tirrens” (que era com els grecs anomenaven els etruscs) i la Toscana, de Tusci (que era com s’hi referien els romans).
