En el 218 aC, els romans, preocupats per l’imperi cartaginès que els Bàrcides havien instaurat a Ibèria, van desembarcar a Empúries amb la intenció de combatre el bel·licós Anníbal. Un cop conclòs el conflicte, els romans, que mai no s’havien plantejat la conquesta de la península van decidir quedar-se i gaudir de la nostra fertilitat agrícola, la riquesa de les nostres mines i aprofitar l’abundància demogràfica de les comunitats celtes i iberes per a fornir els mercats d’esclaus de Roma. Durant els segles següents, els romans van haver de lluitar contra altres grans personatges de la nostra història peninsular: Indíbil i Mandoni, Viriat o els irreductibles celtibers de Numància. Per tal d’acabar amb l’oposició dels hispans, Roma va enviar els seus millors generals, com ara Escipió Emilià o Pompeu el Gran. La petja que els romans van deixar a casa nostra no només està integrat per un patrimoni monumental molt vast, cas de les ruïnes d’Empúries, sinó, per sobre de tot, per una transcendental herència cultural que, de manera genèrica, anomenem “romanització”.
