Després del regnat consecutiu de quatre dinasties afortunades: Juli-Claudis, Flavis, Antonins i Severs, amb l’assassinat d’Alexandre Sever l’any 235 dC es va iniciar un període de cinquanta anys durant el qual l’anarquia militar, la crisi econòmica, les invasions germàniques i l’angoixa existencial va desmoralitzar els súbdits de Roma i van provocar que l’Imperi es trobés a punt de desaparèixer. Això no obstant, malgrat la duresa i gravetat de la crisi, l’estat romà va desenvolupar estratègies que, a poc a poc, van començar a donar els fruits, principalment, la divinització de l’emperador. Així, quan l’any 284 dC, Dioclecià va pujar al tron, la crisi estava parcialment superada i, amb el paquet de reformes que aquest monarca va endegar, ben aviat va quedar totalment oblidada.
