L’època de pau i estabilitat que va gaudir el llarg regnat del faraó Amenhotep III propicià emprendre ambiciosos projectes arquitectònics, tant a Tebes, la capital, com a diversos indrets d’Egipte.
Ens referim al seu temple funerari, construït a Tebes oest, avui en ruïnes, però del qual encara es pot endevinar la seva magnitud; del temple de Luxor, on el seu arquitecte, Amenhotep fill d’Hapu, va establir els canons del temple egipci; de les construccions erigides al temple d’Amon a Karnak, o els santuaris bastits a la llunyana Núbia, per citar solament els més rellevants. En aquestes monumentals edificacions s’erigien estàtues colossals de divinitats i del rei. Tot i que seguien els rígids cànons de l’escultura i el retrat àulic, deixen ja entreveure uns trets més lliures que les faran característiques d’aquest regnat.
Volem ressaltar, també, el gran nombre d’estàtues pertanyents a la família reial i als alts dignataris de la cort. La qualitat artística d’aquest període es veu reflectida en els relleus i pintures murals, on la destresa i la delicadesa dels artesans ens endinsen en un mon idíl·lic i luxós.
Aquests trets els trobem també en els petits objectes d’ús quotidià, de gran qualitat tècnica i artística, que ens ajuden a conèixer millor l’època en què va viure Amenhotep III.