Programa
SESSIÓ 1: Pere el Cerimoniós o ‘el del punyalet’
Gran comte-rei, amb mig segle de regnat com a bagatge (1336-1387). Pere va haver de bregar amb les Unions valenciana i aragonesa, amb la Castella de Pere el Cruel, amb els genovesos, amb el testament de Jaume I, amb revoltes de la noblesa i amb els seus propis fills. Això enmig d'una Catalunya afectada per una terrible epidèmia de pesta negra (1348), per plagues de llagosta, terratrèmols, enfonsament econòmic... Ho va acarar amb un seguit de decisions presidides per la fermesa d'una excel·lent estadista.
SESSIÓ 2: Ferran II
El comte-rei més important de la casa de Trastàmara i el darrer representant de la mateixa a la corona catalanoaragonesa (1479-1516). Monarca fascinant, marcat per la Guerra dels Deu Anys i el casament amb Isabel de Castella. Iniciador d'una operació de redreç en tots els camps, amb la voluntat de ressituar una Catalunya enfonsada per la guerra civil entre el seu pare i les institucions catalanes. Cal dur a terme un balanç general del regnat i, a través del mateix, avaluar en la seva justa mesura l'allargada ombra d'un controvertit home d'estat.
SESSIÓ 3: Antoni Roca
El bandoler més famós de la Catalunya de mitjan segle XVI, no és tan conegut com Rocaguinarda o Serrallonga. L'anàlisi de la seva figura i acció ens ha de permetre atansar-nos als perquès i al coneixement d'un fenomen de primera magnitud. Observatori privilegiat d'un país que caminava decididament cap a uns temps tèrbols, curulls de contradiccions i de conflictes interns. A la vegada, caldrà efectuar una dissecció de la societat catalana del període històric per tal de poder informar dels motius essencials que donaven força a la lluita de bàndols i faccions.
SESSIÓ 4: Pau Claris
Abans de ser diputat eclesiàstic de la Generalitat i presidir-la en el convuls trienni 1638-1641, el canonge de la Seu d'Urgell atresora una dilatada història d'enfrontaments amb els representants de la monarquia hispànica i amb membres destacats de la noblesa catalana. L'explicació de la forma controvertida en què va accedir al poder arran de la insaculació de juliol de 1638 i el pas de volta arran dels episodis inicials de la Guerra dels Segadors, ens permetran d'entendre la gran magnitud d'aquesta figura senyera de la Catalunya moderna.