Rubén Carrillo Martín

Professor d’història global. Responsable de l’Àrea de Formació del Museu Egipci de Barcelona

Divendres 4 de desembre, de 19.00 a 20.30

A partir de la dècada de 1870, després de mig segle d’intestabilitat política que va seguir a la independència, Mèxic va entrar en un període de profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques. El país va començar un procés d’industrialització, finançat sobre tot per l’entrada d’inversió estrangera. Mèxic necessitava presentar al món una imatge d’estabilitat i modernitat per continuar aquesta tendencia. Els tecnòcrates que governaven van decidir adoptar l’estètica de l’art prehispànic per representar el país a les grans exposicions universals, com la de París el 1889. En les següents dècades, superat el tràngul de la Revolució de 1910, la plàstica de les grans obres escultòriques asteques i la monumentalitat l’arquitectura maia van continuar sent els models d’inspiració per la construcció dels pavellons de Mèxic a les exposicións universals. En aquesta conferència, examinarem aquest procès mitjançant els estudis de l’historiador Mauricio Tenorio Trillo, de qui també prenem prestat el títol.

Descobreix tots els avantatges del Club.