Roger Fortea

Llicenciat en Filosofia per la UAB i màster en Egiptologia per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient

Dimecres 27 de maig, a les 19.00

La modernitat és aquell estadi cultural d’Occident en el què estem immersos des del s. XVI. Sacsejament ontològic, epistemològic i social que en definitiva ve a definir la humanitat que habitem. Si d’una banda significa una conquesta del món natural a través de la raó tècnica, d’altra banda també significa una pèrdua d’aquells llaços que ens hi vinculaven, en un tot holístic. La revolució moderna deixava enrera des del seu mètode desmitificador, tot vincle amb els sabers i cosmologies tradicionals. Sotmesos des d’aleshores a la crítica racional, en desvetllava el seu sentit profund com a ídols, supersticions i falsedats. D’aquesta manera, la humanitat -però, al tanto, no tota!- ha conseguit uns nivells de progrés material desconeguts fins aleshores. Un gran salt que comporta també un vertigen: sensació de buit i voràgine existencial. Anomenarem modernismes, totes aquelles respostes que des de l’àmbit artístic palesen el sentiment de crisi perpètua a la que el procés de la modernitat ens aboca. I com a primitivisme, una de les seves ramificacions. Una mirada anterior -que deia Octavio Paz- cap aquelles cultures desaparegudes o en procés de desaparició que han estat redescobertes per ciències eminenment modernes, com l’antropologia o l’arqueologia. Barreja de nostàlgia, culpabilitat i exotisme, però també de reivindicació del poder màgic original de l’obra d’art, que vol tornar a ser una promesa de felicitat que ens permeti imaginar -i viure!- una realitat altra, més enllà de l’atzucac que habitem.

Activitat exclusiva per a les persones que formen part del Club d'Amics del Museu Egipci de Barcelona.

Descobreix tots els avantatges del Club.