Escriptura jeroglífica

L’escriptura jeroglífica (o medu netjer, “paraules divines”) era considerada com un regal dels déus, una invenció de Tot, déu de la saviesa. Els signes jeroglífics i les seves simplificacions en format cursiu (hieràtic i demòtic) foren àmpliament utilitzats pels antics egipcis en la redacció d’incomptables documents escrits, els quals constitueixen una font fonamental pel coneixement de la civilització faraònica. Així, es conserven detallats registres administratius en què es detallen quantitats de productes de tota mena; relats mitològics escrits sobre papirs, o bé sobre les parets de tombes o temples; textos de caràcter privat, literaris o científic; decrets reials, etcètera.

Gràcies a la tasca erudita iniciada pel savi francès J. F. Champollion qui, l’any 1822, va publicar els seus primers resultats relatius al desxiframent de l’escriptura jeroglífica, ha estat possible recuperar una part important de l’antic Egipte, després de molts segles d’ignorància i oblit.