La col·lecció

Al voltant de la figura del faraó i la família reial es desenvolupa el primer àmbit del museu, que compta amb diverses representacions reials, alguns uixebtis principescos i diverses peces amb noms regis.

Considerada com un regal del déu Tot, l’escriptura dels antics egipcis comportava, a més d’aspectes de caràcter pràctic, un seguit de connotacions màgiques.

L’escriptura dels antics egipcis es troba tant en papirs com en altres suports com seria el cas de ceràmiques, objectes de cosmètica, estatuària, sarcòfags... 

Un ampli repertori d'elements de joieria i vasos de pedra, eines, armes, mobiliari domèstic i objectes relacionats amb la cosmètica serveixen per il·lustrar diferents aspectes de la vida quotidiana.

Una de les conviccions possiblement més arrelades entre els antics egipcis fou la que possibilitava a l’ésser humà una vida després de la mort terrenal. La base religiosa d’aquestes idees sorgeix d’un relat mitològic cabdal en el món relacionat amb el Més Enllà: el mite d’Isis i Osiris.

El culte funerari als difunts tenia lloc als temples funeraris (en el cas dels faraons) o en les capelles de culte de les tombes (personatges privats). Ambdós son espais públics, accessibles per als encarregats de realitzar les ofrenes necessàries per garantir la subsistència del difunt en el Més Enllà.

El temple egipci fou concebut com la casa dels déus, una llar adequada per a la seva adoració. Esteles, relleus parietals, estàtues oferents de personatges privats, animals momificats, objectes litúrgics (sistres, sítules, coronacions de ceptres cerimonials,…) representacions divines, son els principals testimonis materials de les activitats de culte als déus.