El final del segle XVIII està marcat per l’expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte i el seu acorat estudi del país que es va materialitzar en la cèlebre Description de l’Egypte. Però aquest fet només marca el principi de les grans expedicions, les troballes de l’anomenada “època dels Cònsols” en què es formen les grans col·leccions europees.
A més de museus, el segle XIX ens porta el naixement de les grans entitats d’estudi i exploració de l’antic Egipte, dirigides o protagonitzades pels més famosos personatges de l’arqueologia egípcia. La formació del Servei d’Antiguitats i la normativa relativa als treballs arqueològics; l’aparició, ja al segle XX, amb força dels Estats Units, tant en les exploracions com en la creació dels seus museus; el descobriment de la tomba de Tutankhamon; o la darrera gran expedició pel salvament de Núbia, posen punt i final a una etapa fonamental per a l’Egiptologia.
