EXPOSICIONS ANTERIORS

      Ptolomeu, faraó d'Egipte. La descoberta del seu temple

      A partir de l’any 305 aC fins a l’any 30 aC el tron de les Dues Terres de l’Egipte dels faraons va ser ocupat per una dinastia d’origen estranger. Ptolomeu I, el més exitós dels hereus d’Alexandre el Gran, s’encarregà d’assentar les que serien unes sòlides bases per garantir el bon desenvolupament de tots els àmbits de la societat, principalment l’econòmic, el militar i el cultural. Egipte, sota els ptolomeus, va viure tres segles de prosperitat tal com ho demostren l’esplendor d’Alexandria, l’explotació intensiva de la vall del Nil o la construcció de temples dedicats als déus, tant els de tradició faraònica com els del panteó grec.

      Un d’aquests temples, dedicat al déu Horus i erigit a la localitat de Hut-nesut (l’actual Sharuna) pel faraó Ptolomeu I és un dels protagonistes de l’exposició. La troballa recent d’una part important de les seves restes ha propiciat que el Museu Egipci de Barcelona juntament amb la Universitat de Tübingen i el Supreme Council of Antiquities d’Egipte hagin creat un projecte d’investigació que té com a objectiu la posada en valor d’aquest important edifici de culte.

      Passió per l’Egipte faraònic. 200 anys de col•leccionisme al Museu Egipci de Barcelona

      En el marc del 25è Aniversari de la Fundació Arqueològica Clos, l’exposició Passió per l’Egipte Faraònic. 200 anys de col·leccionisme al Museu Egipci de Barcelona volgué retre homenatge als fons de la col·lecció permanent del Museu Egipci de Barcelona i als documents custodiats a la Biblioteca Jordi Clos Llombart.

      Gràcies al seguiment rigorós de les peces del Museu amb la finalitat de reconstruir la seva història més recent, aquesta exposició va mostrar al públic la universalitat de l’interès per l’antic Egipte a partir de l’experiència i el patrimoni de la pròpia entitat. Algunes de les peces exposades acumulaven dos-cents anys de recorregut en el món del col·leccionisme, passant de mà en mà fins a incorporar-se al fons permanent del Museu Egipci de Barcelona. El resultat fou una exposició que permetia al visitant descobrir aproximadament una cinquantena de col·leccionistes privats, varis museus i alguns dels antiquaris i cases de subhastes amb més prestigi i tradició.

      Personatges desconeguts per al gran públic, en alternança amb d’altres més mediàtics, com ara Rodolfo Valentino, Terenci Moix, Lord Carnarvon o la família de Winston Churcill, van estar vinculats d’una o altra manera a les peces exhibides en aquesta mostra. Algunes provenien d’institucions egiptològiques tan emblemàtiques com el Pitt Rivers Museum de la Universitat d’Oxford o el Museum of Fine Arts de Boston, així com d’excèntrics personatges de principis del segle XIX que no deixen de fascinar-nos per la seva extravagant personalitat pública. Tanmateix, l’exposició va incloure una presentació visual on es recollien els moments més importants del vessant col·leccionista de Jordi Clos, a mercè d'una selecció d'obres que, any rere any, s’incorporen als nostres fons i mostren com d’una passió personal pot crear-se un dels museus més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

      Dones i homes de l'Antic Egipte

      A partir d’una selecció d’obres del Museu Egipci de Barcelona, aquesta mostra proposa un recorregut al llarg de tres mil anys al costat d’aquells personatges que visqueren en el decurs dels diferents períodes de la dilatada història faraònica.

      Dones i homes que ens han llegat representacions en forma d’estàtua, de relleu o de pintura parietal, on s’hi poden apreciar els seus trets corporals (fortament estereotipats, atès la rigidesa canònica de l’art egipci), la seva indumentària i, en nombroses de les obres, textos que ens proporcionen, en el millor dels casos, els seus noms i llurs títols associats a les tasques que dugueren a terme en vida.

      D’aquí que, tant qui va ocupar una alta posició dins la denominada piràmide social egípcia, com qui va formar part de la seva ample i multitudinària base, tingui alguna cosa que aportar al coneixement sobre l’antic Egipte: camperols, servents, arquitectes, sacerdots, adoratrius, militars, escribes, administradors de temples, palaus o cases nobles… Individus anònims o amb nom propi, com ara Idy, Nuby, Huy, Meritites, Neferu, Amenhotep o Pentaur, els quals varen contribuir a crear i mantenir l’essència d’una civilització que –com cap altra– ha sabut perdurar en el temps i, amb ella, els seus protagonistes.

      Animaux sacres de l’ancien Egypte

      A travers d’objets qui font partie de la collection du Museu Egipci de Barcelona, on peut connaître beaucoup des aspects de la relation que les anciens égyptiens établirent avec les espèces qui configurent l’univers animal de leur environnement plus immédiat. En plus de son utilisation comme ressource économique, animal de compagnie ou proie de chasse, les animaux sont présents dans nombreuses manifestations culturelles de l’Egypte pharaonique. De cette façon, nombreux sont les hiéroglyphes qui montrent animaux ; autres, furent reproduits en objets destinés à des soins cosmétiques et aussi en objets de mobilier ; et autres devenaient acteurs, telles que des êtres humaines, dans compositions de caractère satirique. Cependant, fut dans le domaine religieux où les animaux ont eu plus de notoriété que dans autres civilisations anciennes. Pour des raisons diverses, la plus part d’espèces connues par les égyptiens furent associées à une divinité particulier. Des mammifères, des insectes, des oiseux, des poissons ou des reptiles ont servi de modèle pour la conception d’images divines, soit dans la totalité de son corps ou une partie de celui-ci. De surcroît, ils ont été momifiés afin que leurs dépouilles servent de support physique à l’âme immortelle des dieux. Un des points sans doute plus attrayant et neuf de l’exposition est la présentation des résultats obtenus des tomographies réalisées aux six momies d’animaux conservées au Museu Egipci.

Afficher plus d’expositions