Sessió 1, 17 de març: L'administració dels ptolomeus: de la segregació a la hibridació
Encara que la monarquia ptolemaica va aprofitar en la seva major part les sòlides estructures administratives de l'estat egipci, va introduir modificacions encaminades, en principi, a donar cabuda a la nova elit helenòfona que es faria càrrec de la direcció de l'estat. Aquesta separació, no obstant això, va anar difuminant-se amb el temps, en gran part a causa de la progressiva hibridació de la població.
Sessió 2, 24 de març: La legitimació de la nova monarquia a l'interior i en l'exterior: hel·lenisme i orientalització
Prioritat dels nous monarques, que no provenien de cap família ni dinastia real, va ser la de presentar-se davant els seus súbdits com a legítims governants del país, per a això devien necessàriament lligar-se amb la tradició faraònica. D'altra banda, de la mateixa manera que a Egipte Ptolomeu havia fundat una nova dinastia, els altres diàdocs havien fet el mateix en altres llocs de l'imperi rebut d'Alexandre. Entre els nous regnes sorgeix necessàriament una rivalitat política, en la qual la legitimació cultural no exercirà un paper menor.
Sessió 3, 31 de març: Conservar la marca identitària del poder i accedir a ella: l'hel·lenització
Els descendents de la minoria helenòfona que va prendre el control d'Egipte amb l'arribada de Ptolomeu I naixerien en un territori on el grec no era la llengua autòctona i on, fora del cercle restringit de l'elit provincial, no seria fàcil d'aprendre de manera natural. En la necessitat de preservar per a aquesta minoria aquesta llengua i els valors transmesos per ella, i en la de la població autòctona d'assimilar-los amb la finalitat de prosperar en general i d'accedir a les altes esferes de l'administració en particular es troba en bona part el naixement de la gramàtica.
Sessió 4. Visita als fons de la col·lecció Palau-Ribes
Il·lustrarem els fenòmens vists durant les anteriors sessions amb documents concrets conservats en els fons de la col·lecció Palau-Ribes, i al mateix temps podrem observar quins són els problemes amb els quals ens enfronta aquest tipus de documentació, fragmentària i en la major part dels casos en pobre estat de conservació, i quines són les eines de les quals disposa el papiròleg és el seu treball.
