Els oracles a l'antiga Grècia

🚩 CURS HÍBRID: PRESENCIAL O ONLINE, TU DECIDEIXES | 💻🖱 EN CAS DE QUE TRIÏS ONLINE, CAL QUE UN COP T'HAGIS MATRICULAT ENS ESCRIGUIS UN EMAIL A AQUESTA ADREÇA: club@museuegipci.com Produit ajouté au panier

• Produit ajouté au panier
• Acheter »

• Professeur: Dra. Maria Teresa Magadán. Doctora en Història antiga, especialista en arqueologia grega
• Sessions: 4
• Horaire: Dijous 20 i 27 d'abril i 4 i 11 de maig de 2023, de 19.00 a 20.30

• Obtenir plus d’information

  A diferència del Cristianisme, que permet una relació directa entre Déu i el devot, a l’antiga Grècia la relació personal divinitat – individu era indirecte. La religió grega era una religió col·lectiva, fonamentada en la participació dels ciutadans en els rituals i festivals, i executada pels sacerdots i oficiants encarregats del culte. Tanmateix, existia la possibilitat de comunicar-se directament amb els déus i que ells donessin una resposta a consultes personals. Aquest procediment eren els oracles. Per això, els oracles van ser tan importants a Grècia. Ara bé, val a dir que pràcticament mai la consulta era directa. La pregunta que un grec adreçava a les divinitats oraculars -Apol·lo i Zeus especialment- no la transmetia al déu el consultant, sinó el seu intermediari, cas de la Pítia de l’oracle d’Apol·lo a Delfos per exemple. Cada divinitat i cada temple tenien un tipus d’intermediari concret en funció del sistema oracular propi d’aquell lloc, el qual comunicava la pregunta al déu i donava la resposta al consultant. Les preguntes, però, havien de seguir unes fórmules escrites específiques perquè la divinitat pogués respondre. És el que s’anomena llenguatge oracular, que normalment requeria una interpretació per part dels sacerdots o personal del santuari. Podem afirmar, en conseqüència, que un santuari oracular comportava tota una maquinària de personal i procediments, rigorosament fixats i establerts, que naturalment s’havia de pagar i mantenir a través de les consultes. Amb aquest curs volem oferir una aproximació a tota aquesta logística que envoltava els oracles, des de la tipologia d’oracles existent i les divinitats oraculars amb les seves especialitats, al funcionament dels santuaris, personal, taxes i procediments, molt variats i curiosos.

• Programme

  Sessió 1. 20 d'abril

  Definició i tipologia dels oracles

  Concepte d’oracle. Funció de l’oracle a l’antiga Grècia. Definició de Mantiké. Modalitats de la Mantiké. Tipologia del procediment oracular. Tipologia dels intermediaris. Divinitats oraculars. Llenguatge oracular: tipologia de preguntes i respostes. Classificació dels oracles: panhel·lènics, regionals, locals.

  Sessió 2. 27 d'abril

  Funcionament dels oracles

  Topografia dels oracles. Edificis: temples, oficines, arxius, banys, llocs d’allotjament i menjar, tallers, habitatges del personal, àrees de lleure. Funcionament d’un oracle: calendari d’obertura, personal, preus, tarifes segons consultes públiques o privades, fases de la consulta, lliurament de la pregunta i la resposta, exvots i dedicatòries. Tipologia dels consultants.

  Sessió 3. 4 de maig

  Oracles majors: oracles d’Apol.lo

  Apol·lo, déu de la profecia. Els profetes i profetesses d’Apol.lo. L’oracle de Delfos: organització i procediment. L’òmfal.  El paper de la Pítia. Els oracles de Delfos i la colonització grega. Altres grans oracles d’Apol.lo: Delos, Claros, Dídima, Curion, Patara. Oracles menors: Beòcia (Ptoion, Ismenos, Abai, Hisiai), Epidaure, Argos, Corope, Gortina, Gergis.

  Sessió 4. 11 de maig

  Oracles majors: oracles de Zeus

  Zeus, divinitat oracular. L'oracle de Dodona: tipus de procediment oracular. Llegendes sobre l’origen. La col·lecció de làmines de consulta conservades: temàtica de les consultes i tipologia dels consultants. L’oracle de Zeus-Ammó a Siwa i la seva relació amb Dodona. Visitants il·lustres de Siwa. Altres oracles de Zeus: Olímpia, Cova de l’Ida, Afitis i Aizanoi.

Produit ajouté au panier