17 de maig
Els orígens a Egipte: Cosmogonies i... teodicea? (Dra. Elisabeth Garcia Marrasé)
En aquesta primera sessió aprofundirem en els trets fonamentals del pensament espiritual dels antics egipcis, tot incidint en els conceptes generals que vertebren les seves creences al voltant de la creació del món. Una vertebració que no només donà lloc a les diferents cosmogonies que coneixem (essent-ne les més importants l’ennèada heliopolitana, l’ogdòada hermopolitana, juntament amb les originades a Memfis, Tebes, Elefantina i Amarna) i que foren teixides en temps faraònics als principals centres teològics per tal d’explicar mitològicament, i mitogràficament, aquesta creació del món; també intentà explicar ―des de l’òptica filosòfic-teològica de la teodicea― el paper de les deïtats egípcies en relació amb els habitants del país del Nil.
24 de maig
Els orígens a Mesopotàmia: Enuma Elish, Atra-Hasis i poema de Gilgameix. (Dra. Adelina Millet)
De manera general, podríem dir que totes les cultures, les antigues i les modernes, han mirat d’explicar els seus propis orígens com a grup humà, però també els orígens de tot allò que els envolta, i fins i tot, allò intangible, les divinitats, que són alhora moltes d’elles, creadores. Al contrari del que es pugui pensar a partir de l’existència del conegut com a Poema Babilònic de la Creació, o Enuma Elish, aquest text no suposa en absolut el relat “canònic” sobre els orígens, a Mesopotàmia. A Mesopotàmia trobarem diversos relats sobre creacions: teogonies, cosmogonies i antropogonies, de formes i continguts molt variats. Sens dubte, l’Enuma Elish és el més extens i potser el més interessant des del punt de vista literari, però, l’Enuma Elish no va tenir com a objectiu principal ser el relat de creació per excel·lència, sinó que aquest text va tenir, al moment de la seva posada per escrit, unes intencions polítiques molt clares, així com doctrinals.
31 de maig
Els orígens a Israel: Cosmogonia i Antropogonia de Gènesi 1-11 (Jordi Cervera)
Els relats bíblics explicats al llibre del Gènesi (Gn 1-11) constitueixen la seva prehistòria i evoquen els orígens més remots de la condició humana. El relat de la creació en set dies, el relat del paradís amb l’escena de la serp i el fruit prohibit, el relat fatídic de Caín i Abel, el mite dels àngels caiguts, el relat de diluvi amb Noè com a protagonista, el relat de la torre de Babel, han esdevingut patrimoni de la cultura occidental. Aquesta sessió tractarà de la influència que exerceixen en aquests capítols del Gènesi els atractius relats sobre els orígens de les poderoses cultures veïnes, principalment la mesopotàmica i l’egípcia. Aquesta comparança permetrà apreciar la singularitat de la versió cosmogònica i antropogònica que ofereix el poble d’Israel.
07 de juny
Els orígens a Grècia: Cosmogonies de la Grècia arcaica (Dr. Sergi Grau)
No existeix, a la Grècia antiga, cap mena de repertori mític universal que pugui desvincular-se de les creacions artístiques concretes en què apareixen els relats mítics. Així, pel que fa als mites sobre els orígens, la majoria d’autors d’època arcaica i clàssica.
Només expliquen o representen plàsticament petites parts de la teogonia (és a dir, el naixement dels déus i el procés pel qual han arribat a tenir la posició i la veneració que tenen), de la cosmogonia (o creació del món tal com el coneixem) i de l’antropogonia (el sorgiment de la humanitat), sense pretendre en cap cas fer-ne una ordenació seguida i sistemàtica, a la manera com ho faran els mitògrafs d’èpoques posteriors. En aquesta quarta sessió, presentarem, doncs, les versions més conegudes dels mites dels orígens a Grècia, en la versió canònica d’Hesíode i també en les variacions d’altres obres menys conegudes.
