Pobles del Mar és el nom genèric que es dona a un conglomerat de pobles de tradició marinera que es dedicà a fer incursions al delta del Nil i a Canaan durant el Bronze Tardà. Les fonts egípcies acrediten la presència d’aquests pobles i alhora mencionen la seva procedència amb els noms de Shardana (sards?), Lukka (licis?), Tursha (etruscs?), Akawasha/Ekwesh (Acaia?), Shekelesh (sicilians?), Peleset (filisteus), Tjekker, Denyen (grecs micènics), i Weseh.
Els Pobles del Mar accediren al territori egipci en tres períodes diferents: el primer, des de l’època d’Amarna fins al regnat de Ramsès II; un segon moment va ser en temps del faraó Merneptà; la tercera ocasió va ser contra Ramsès III, que els neutralitzà en el delta del Nil, però hagué de permetre el seu assentament en la costa cananea i libanesa. Els papirus Harris i Wilbour, i la història de Wenamon corroboren la seva presència a Canaan, Síria i l’Egipte Central, així com el seu domini del litoral marítim des de Gaza a Biblos.
Aquest moviment de pobles mariners i la seva instal·lació a Canaan la trobem acreditada en la Bíblia amb el nom de filisteus, citats 230 vegades. Però principalment els llibres de Jutges, 1 Samuel i 2 Samuel, narradors de l’assentament del poble d’Israel en la geografia cananea, expliquen la pugna constant amb els filisteus pel domini de territori. Els episodis més destacats són les lluites liderades pel jutge Samsó i l’emblemàtic combat entre David i Goliat.