Des de la segona meitat del segle XV, la mirada a l’Antiguitat i la cerca del passat es tornaren essencials. L’anhel per buscar els propis orígens motivà a l’Europa occidental una inquietud per allò antic que cristal·litzà en el sorgiment d’un interès arqueològic desmarcat de la mera acumulació de tresors. Ja a la segona meitat del XVI, era prioritari compilar antigalles malmeses i escampades arreu, reunint-les en un mateix lloc. Cert que la finalitat era embellir aquell indret (que solia ser un jardí) o, en un sentit més proper al col·leccionisme, formar part d’una Cambra de Meravelles. En el fons, però, hi planava una idea prou significativa: els elements antics actuarien de fil conductor del saber transmès per l’Antiguitat.
En aquesta conferència, on s’atendrà de forma específica el cas hispànic, assistirem a la formació de les primerenques col·leccions i veurem com l’aparell burocràtic de la Casa d’Àustria serví al darrer terç del XVI per a inventariar les antiguitats del territori espanyol. Ara bé, no obviarem la seva contextualització en el marc europeu, on hi tingué lloc a mitjan XVII el naixement del primer museu a Roma i, avançant fins a finals del XVIII, ens quedarem a les portes de l’expedició napoleònica a Egipte, entenent el seu vessant academicista com a resultat natural de l’esperit il·lustrat.
