El palau micènic, wanaktoron, era una estructura econòmica, política i religiosa organitzada segons una jerarquia social i administrativa, que controlava el territori i la població mitjançant una burocràcia complexa i una tributació directa que asseguraven el bon funcionament del sistema. Arquitectònicament, el palau reproduïa aquesta estructura, amb sectors destinats a funcions específiques: magatzems, tallers, arxius, sales de recepció, sales de banquets, banys, zones de culte, àrees funeràries, tot decorat amb pintures murals i paviments, i ornat amb objectes d’or i materials exòtics, que van fer dels micènics una de les cultures més ostentoses del Mediterrani.
