El llegat material d’Alexandre el Gran té a la ciutat d’Alexandria la seva màxima expressió. Així ho van entendre també els successors d’Alexandre a l’Egipte, els Ptolomeus, que la van convertir en l’escenari per l'exhibició de les seves intencions polítiques i de promoció de la cultura grega, alhora que Alexandria esdevenia una cruïlla de cultures (egipcis, grecs, jueus i d’altres d’arreu el mediterrani oriental). La construcció d’edificis tan emblemàtics com ara el Far o la Biblioteca, que comparteixen fascinació al llarg dels segles amb altres no menys llegendaris com ara la tomba d’Alexandre, han creat al voltant de l’Alexandria de l’Antiguitat una admirada fascinació que sobreviu al pas del temps.
Però, el niu intel·lectual que va esdevenir Alexandria, amb els grans intel·lectuals i pensadors barrejant-se amb personatges com ara el mateix Juli Cèsar o les divinitats de nova aparició com Serapis, no van sorgir de manera accidental. El pla dels primers Ptolomeus, Soter i Filadelf, per la que havia de ser també el gran llegat històric de la seva monarquia, esdevé a partir sobretot de la intenció d’articular un focus des d’on convertir el grec i la cultura hel·lènica en el vehicle d’adscripció cultural de la koiné, del mediterrani oriental a l'Índia.
Us proposem un passeig històric, arqueològic i intel·lectual per la ciutat que va somiar Alexandre, van construir els Ptolomeus i va versificar Kavafis, Alexandria, patrimoni imaginari de l’Antiguitat.