Alexandre el Magne és el conqueridor més famós de tots els temps. Només cal comprovar la vitalitat de la seva figura encara avui i la gran quantitat de llibres que s’han escrit sobre ell. De fet, això va començar pràcticament després de la seva mort. Ban aviat van circular obres que parlaven d’Alexandre des d’una perspectiva històrica o biogràfica, i d’altres plenes de llegendes i relats fantàstics. El millor exemple del segon grup és l’anomenat Romanç d’Alexandre, una obra escrita en grec cap al s. III dC o potser abans, atribuïda erròniament a Cal·lístenes, l’historiador i nebot d’Aristòtil que va acompanyar Alexandre a Àsia. Aquest romanç, una visió novel·lada de la vida d’Alexandre, va tenir tant d’èxit que es va traduir a diferents llengües ja a l’antiguitat. Així, a partir del s. IV dC trobem versions en llatí, armeni, siríac, georgià, copte i etíop. Després, en època medieval, tant a Occident com Orient, es van fer noves traduccions. A l’Occident en llatí, llengües romàniques -castellà, francès- i anglosaxones; i a l’Orient, en grec bizantí, llengües eslaves, persa medieval, hebreu medieval, turc, diferents versions en àrab i la més llunyana, una adaptació escrita en malaisi. D’aquesta manera, Alexandre esdevé un heroi universal, exemple de totes les virtuts morals d’un ésser humà, que cada cultura adapta com li convé.
