La capella de culte

Els elements bàsics de la capella de culte funerari es complementen amb la reproducció a escala real d’una part de la capella de Nakht, i la restitució a partir d’elements originals de la capella d’un personatge anomenat Iny.

Al contrari que les cambres sepulcrals, la zona de culte funerari de les tombes egípcies era accessible per als parents o els responsables de realitzar les ofrenes necessàries per a garantir la subsistència del difunt.
En el cas de les tombes règies i comptats personatges d’alt rang, les activitats relacionades amb el culte funerari es portaven a terme en recintes de gran entitat monumental, com els Temples Alt i Baix dels conjunts piramidals (Imperis Antic i Mig), o els temples mortuoris de l’Imperi Nou.
A les tombes privades l’espai de culte és sensiblement inferior, ubicant-se en capelles situades al nucli de les estructures funeràries (Imperi Antic) o excavades parcialment o total a la roca (Imperis Mig i Nou). Estàtues de substitució, esteles de “falsa porta”, taules d’ofrenes i representacions parietals de tot tipus són alguns dels elements més comuns que integren els espais de culte.

Capella de culte d’Iny. Dinastia VI (regnats de Pepi I, Merenra i Pepi II, 2289-2152 aC).

Els elements originals que composen aquesta capella de culte han pogut reunir-se a través de quatre adquisicions realitzades en diferents moments.
Iny fou un personatge important, que estigué al servei de tres faraons diferents (Pepi I, Merenra i Pepi II). Ostentà títols honorífics, religiosos i, sobretot, títols administratius i militars relacionats amb el seu treball principal, la realització d’expedicions per a l’obtenció de productes minerals. Iny va dirigir sis expedicions comercials, quatre durant el regnat de Pepi I (per a l’obtenció de plata), una durant el regnat de Merenre (lapislàtzuli, plom, fusta i oli sefetj) i altra a començaments del regnat de Pepi II (plata i fusta). Els topònims citats com a destinació (Biblos, Líban) són un testimoni important per al coneixement de les relacions comercials d’Egipte amb l’àrea del Llevant.

Estela de 'falsa porta' de l’escriba Sebekemheb. Sorrenca. Dinastia XVIII, regnat d’Amenofis III (1391-1353 aC).

L’estela de 'falsa porta' fou concebuda com a via de comunicació entre el món dels vius i els morts. Els ulls representats permeten veure al difunt allò que passa a l’interior de la capella d’ofrenes i, si era necessari, podia sortir del recòndit àmbit sepulcral. Les escenes d’aquesta peça mostren a Sebekemheb i la seva esposa davant els déus Osiris i Anubis. A sota d’ells, diversos familiars aporten ofrenes pels difunts.

Fragment de relleu parietal amb un personatge noble decorant la seva tomba. Calcària. Dinastia XIX (1307-1196 aC).

Des de l’Imperi Antic, les parets de les capelles de culte foren ocupades per representacions pintades o en relleu. En aquest cas, un personatge vestit amb l’indumentària característica del visir decora el que sembla la seva tomba. Amb la mà esquerra agafa un element de difícil identificació (brunyidor?) i, sota la cadira, es troba el que podria ser un contenidor de papirs.

Taula d’ofrenes pertanyent a Inpu. Calcària. Imperi Nou (1550-1070 aC).

La taula d’ofrenes es col·locava davant de l’estela falsa porta amb la finalitat que el difunt trobés els aliments necessaris per a subsistir en el Més Enllà. Les ofrenes normalment es representaven sobre la superfície.