La Joieria

Amulets, collarets, pectorals o anells realitzats en or i pedres precioses... belles i luxoses creacions, el poder màgic de les quals havia de beneficiar els seus portadors.

La civilització egípcia destaca per la gran quantitat de creacions materials llegades a la posteritat. Obrers, artesans i artistes empraren tota la seva mestria en la realització de construccions arquitectòniques i objectes que, avui en dia, desperten un interès i una admiració generalitzats. En activitats creatives com la joieria o el treball de la pedra, els egipcis aconseguiren arribar a nivells inigualables, sent els seus productes les mostres més evidents de la sofisticada cultura i d’un domini de les diferents tècniques utilitzades.
Amb el caràcter màgic de les joies, el disseny de les quals normalment estaven inspirats en símbols i personatges divins, els egipcis esperaven propiciar la millora o el bon desenvolupament de les qüestions relatives a la vida terrenal i la d’ultratomba.

Collar. Pasta vidriada. Dinastia XVIII (1550-1307 aC).

Collar format per nombrosos elements vegetals: flors, distints fruits i fulles. Terminals en forma de lotus. Una de les joies preferides dels egipcis eren els collarets de denes. Les joies eren clars indicadors del rang dels seus portadors. D’aquesta manera, els personatges més ben situats podien lluir joies realitzades amb or, plata, cornalina, lapislàtzuli… mentre que els menys afortunats havien de conformar-se amb objectes fabricats en pasta vidriada amb colors que imitaven els materials més luxosos.

Cap del déu Osiris. Or. Baixa Època (715-332 aC).

Or, argent i electrum foren els metalls predilectes per a la fabricació de joies. L’or, amb la seva brillantor i incorruptibilitat, es relacionava amb el sol i el concepte d’immortalitat (així, la carn dels déus era d’or). L’argent es va relacionar amb la lluna; d’argent eren, també, els ossos dels déus. L’electrum, en estat natural o produït artificialment, és un compost d’or i argent, per la qual cosa va assumir les seves funcions simbòliques.

Collar. Pasta vidriada. Segon Període Intermediari (1640-1532 aC).

El collar usekhet fou el disseny més utilitzat en joieria egípcia. La reconstrucció d’aquesta peça ha estat basada en un collar trobat a la tomba del funcionari Wah (Dinastia XI, Tebes Oest).

Cinturó cerimonial. Faiança. Regne Mitjà (2040-1640 aC).

Realitzat amb denes i amulets de variada tipologia, a raó d’una de les joies localitzades a la tomba de la princesa Senebtisi, al Lisht, datada de la dinastia XII i conservada al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Originàriament, aquesta peça a què els textos es refereixen com a besau, era una de les insígnies associades al faraó, si bé posteriorment el seu ús es va generalitzar sobretot entre les dames de la família reial, cas de Senebtisi, o també de Neferuptah, una altra princesa de la Dinastia XII que comptava amb una peça similar entre el seu equipament funerari.

Anell d’un personatge anomenat Sa-Neith. Or. Dinastia XXVI (664-525 aC).

Es tracta d’una peça molt singular, de la qual no existeixen més de mitja dotzena a tot el món (quant a la dimensió i la qualitat d’execució). Els títols de Sa-Neith són els següents: 'Profeta i pare diví', 'Director de les capelles (de la deessa Neith)', 'Sacerdot d’Horus', 'Aquell les dues diademes del qual són grans', 'Sacerdot wen-ra de Ptah, que l’estima', 'Senyor de la ciutat de Letòpolis (al delta; possiblement la ciutat d’origen del propietari de l’anell)'.