Creences i pràctiques funeràries

Els principals protagonistes del mite d’Osiris, la mòmia de l’anomenada Dama de Kemet, vasos cànops i alguns animals momificats ocupen aquest interessant espai.

Els egipcis consideraren la mort terrenal com una interrupció temporal, ja que l’ésser humà tenia la possibilitat de viure eternament. Aquest privilegi, que en un principi afectava únicament als membres més importants de la societat, de mica en mica acabà estenent-se a tots els habitants del país. Des del punt de vista ritual, la momificació del cos era el procés que condicionava en més gran mesura la possibilitat de vida eterna. De la mateixa manera, l’individu havia de disposar d’una tomba o casa de l’eternitat que acollís la seva mòmia, l’equip suficient per a la seva subsistència i una zona de culte. Però tots aquests preparatius no servien de res si l’ànima del difunt no superava el judici al què era sotmesa per part d’un tribunal presidit per Osiris, déu dels morts. Un judici que valorava la rectitud i virtuositat de la persona; en el cas de resultar favorable, l’accés a la immortalitat estava garantit i de no ser així moria irremeiablement.

Els principals protagonistes del mite d’Osiris: Isis i Osiris. Bronze. Baixa Època (715-332 aC).

Osiris, que va ser assassinat pel seu germà Set, va recobrar la vida gràcies a la seva esposa Isis, ressuscitant al món dels morts. Horus, fill d’ambdós, es va convertir en el seu hereu. La possibilitat de vida després de la mort concretada en Osiris va ser la base principal de les creences religioses i les pràctiques funeràries.

Mòmia amb retrat d’El Fayum. Benes, estuc i fusta. Època romana (150-200 dC).

Aquesta mòmia, que s’ha rebatejat com la 'Dama de Kemet', és una mostra tardana d’una de les activitats més singulars practicades pels egipcis. Sobre les benes s’al•ludeix mitjançant representacions divines al cicle de mort-ressurrecció-continuïtat de la vida, objectiu últim que es pretén per a ella.

Conjunt de vasos cànops. Calcària. Dinastia XXVI (664-525 aC).

Els vasos cànops s’utilitzaren per a contenir les vísceres dels difunts extretes durant el procés de momificació. Representaven als quatre fills d’Horus i estaven associats amb un òrgan, una divinitat protectora i un punt cardinal concret. 1. Amset (home) / Sud / Fetge / Isis. 2. Hapy (babuí) / Nord / Pulmons / Neftis. 3. Duamutef (xacal) / Est / Estómac / Neith. 4. Quebehsenuf (falcó) / Oest / Intestins / Selquis.

Caixa de fusta utilitzada com a contenidor de vísceres durant el Període Ptolemaic (302-30 aC).

Ricament decorada amb escenes i motius de tipus religiós entre els quals destaquen diversos amulets (ulls udjat, pilar djed, el nus d’Isis, el signe de la vida ankh o el ceptre uas). També poden apreciar-se una 'falsa porta', una escena amb la propietària de la caixa davant dels quatre fills d’Horus i una altra amb les deesses Isis i Neftis flanquejant el fetitxe d’Abido, símbol del déu Osiris.

Mòmia de gat. Baixa Època-Període Ptolemaic (715-30 aC).

A l’igual que els éssers humans, determinats animals també van ser momificats en ser considerats com a manifestacions terrenals dels déus. En aquest cas el gat era l’animal sagrat de la deessa Bastis.