Escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica (o medu netjer, “paraules divines”) era considerada com un regal dels déus, una invenció de Tot, déu de la saviesa. Els signes jeroglífics i les seves simplificacions en format cursiu (hieràtic i demòtic) foren àmpliament utilitzats pels antics egipcis en la redacció d’incomptables documents escrits, els quals constitueixen una font fonamental pel coneixement de la civilització faraònica. Així, es conserven detallats registres administratius en què es detallen quantitats de productes de tota mena; relats mitològics escrits sobre papirs, o bé sobre les parets de tombes o temples; textos de caràcter privat, literaris o científic; decrets reials, etcètera.
Gràcies a la tasca erudita iniciada pel savi francès J. F. Champollion qui, l’any 1822, va publicar els seus primers resultats relatius al desxiframent de l’escriptura jeroglífica, ha estat possible recuperar una part important de l’antic Egipte, després de molts segles d’ignorància i oblit.
El déu Imhotep. Bronze. Dinastía XXVI (664-525 aC)
Imhotep, un ésser humà, convertit en déu dos mil anys després de la seva mort, representa el geni i el perdurament d’una cultura. Com a home savi, es representa amb un rotlle de papir desplegat entre les seves mans. Patró dels escribes durant el Regne Nou, aquests li oferien una gota de sang o d’aigua abans d’iniciar una feina.
Obelisc pertanyent a l'Amic Únic, anomenat Hemre. Calcària. Dinastia VI (2323-2150 aC).
Aquest petits obeliscs han estat trobats principalment a les capelles de culte de les tombes del Regne Antic, al costat de les taules d’ofrenes, en algun cas. A més de les connotacions religioses amb la divinitat solar, és un element que proporciona les dades més importants del propietari de la tomba: el seu nom i el seu títol.
Fragment de relleu parietal amb un personatge noble escrivint a la paret de la seva tomba. Calcària. Dinastia XIX (1307-1196 aC).
Un personatge vestit amb la indumentària característica del visir escriu a la paret de la seva tomba. Amb la mà esquerra agafa una petxina i amb la dreta un càlam i, sota la cadira, es troba el que podria ser un contenidor de papirs.
La Pedra de Rosetta Reproducció en guix de l'original conservada en el Museu Britànic.
Els textos que conté la pedra de Rosetta, redactats en tres tipus diferents d'escriptura, són una mostra de la situació de l'Egipte dels ptolomeus, un país sota la protecció dels déus tradicionals (text jeroglífic) poblat per una majoria d'egipcis nadius (text demòtic) i una minoria d'origen estranger (text grec). Tres tipus d'escriptura per un mateix text: un decret promulgat a Memfis l'any 9 de Ptolomeu V (196 a. C.) que proclama una reducció dels impostos que afectava l'exèrcit i sobretot als temples. La comparació dels textos en jeroglífic i en grec, sobretot dels signes utilitzats per la redacció del nom de Ptolomeu en totes dues versions, va ser la clau que va posar a Jean François Champollion en el camí que li conduiria al brillant desxiframent de l'escriptura jeroglífica, publicat oficialment en 1822.