Déus d'Egipte

Una àmplia mostra de divinitats, agrupades per tríades divines, per tècnica de fabricació o bé presentades individualment per la seva qualitat estètica i tècnica completen el recorregut del Museu Egipci de Barcelona.

L’Egipte faraònic adorà a milers de déus. Aquests no poder ser estructurats en una genealogia globalitzadora, ja que els sistemes teològics agrupaven un nombre reduït de divinitats. La fórmula més comú eren les tríades, compostes per un déu principal, la seva esposa i el fill de la parella. No obstant, els egipcis també configuraren complexes teologies, en les què plasmaren la seva concepció del cosmos i de la creació; entre elles destaquen les elaborades pels sacerdots de Heliòpolis, Hermòpolis, Memfis i Tebes.
Una de les facetes més característiques de la religiositat dels antics egipcis va ser el culte que rendiren a certs animals, reflectit clarament en les seves creacions artístiques. Aquestes divinitzacions sempre estaven relacionades amb algun procés d’observació de la naturalesa, transformant a aquests éssers en l’encarnació de déus. Així, la hipopòtama, per la seva voluminosa panxa s’associà a les dones embarassades; el falcó, amb el seu poderós vol que l’aproxima al sol, va ser divinitzat com a un ésser celest i solar.

Figura de la deessa Neit. Bronze i or. Dinastia XXVI (664-525 aC).

Aquesta deessa, originària de la ciutat de Sais, llueix com atribut més característic la corona vermella del Baix Egipte. Considerada com una de les poques entitats creadores de sexe femení, és també la inventora del teixit i, en la seva funció funerària, facilita al difunt les benes i el sudari per a la seva mòmia. Els grecs l’identificaren amb Atenea.

Estàtua del déu Hapy. Grauvaca. Període Ptolemaic (304-30 aC). Part superior restituïda.

A la figura andrògina de Hapy els egipcis veien la personificació de la crescuda del Nil i els beneficis que això aportava. La seva panxa opulenta, els seus pits generosos i les plantes de papir del pentinat, estan en consonància amb la seva funció de déu de la fertilitat.

Representació de la deessa gata Bastet . Bronze. Dinastia XXVI (664-525 aC).

Els gats van ser divinitzats i considerats protectors a causa de la seva capacitat per a caçar animals danyosos (rosegadors, serps…). No obstant, la deessa Bastet no només tenia connotacions amables i maternals sinó que també podia transformar-se en un ésser iracund i cruel, fet pel què el seu caràcter es confonia amb el de Sacmis, la deessa lleona de la guerra.

Estàtua de la deessa Tueris. Granit. Baixa Època (715-332 aC).

Aquesta curiosa divinitat amb cos d’hipopòtam, peus i braços de lleó, pits humans i cua de cocodril va ser la patrona de les dones durant l’embaràs i el part. Amb el seu aspecte ferotge, protegia a dones i nens dels éssers malignes.

Amulet del toro Apis. Pasta vidriada. Dinastia XXVI (664-525 aC).

Diferents déus egipcis podien encarnar-se en el brau, encara que Apis arribà a ser el més poderós i cèlebre. Cada any els sacerdots seleccionaven a l’animal que consideraven l’encarnació del déu, per a ser finalment momificat i enterrat amb gran luxe. El culte a aquesta divinitat relacionada amb la fertilitat i la força va ser especiament intens a les èpoques més tardanes.

Aquest lloc utilitza cookies. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús. Obtenir més informació.