El Faraó

Al voltant de la figura del faraó i la família reial es desenvolupa el primer àmbit del museu, que compta amb diverses representacions reials, alguns uixebtis principescos i diverses peces amb noms regis.

L'Estat egipci, sorgit a les riberes del Nil, va ser governat i dirigit per personatges dotats amb un gran poder: els faraons. El faraó representava el grau més alt de la piràmide social: com a portador de la sang divina era el summe sacerdot que havia de construir temples i mantenir el culte als déus, comandant en cap dels exèrcits egipcis, jutge suprem… en definitiva, garant de l’ordre còsmic que assegura el correcte funcionament de l’univers. El faraó comptà amb determinats atributs característics del seu rang i funció. Així, entre altres, destaca la corona pschent, emblema de la unió dels dos regnes en els què Egipte va estar dividit; o la cobra (ureu), protectora de la reialesa. Fins i tot per a la redacció del seu nom s’utilitzà un protocol especial, format per cinc elements en el moment més àlgid, dotat amb símbols específics com el serekh o el cartutx. Entre els més de 300 faraons que s’han documentat hi va haver reis dels què es coneix poc més que el seu nom.

Estela de donació. Pedra calcària. Període Ptolemaic, regnat de Cleòpatra VII (51-30 aC).

La reina i el rei realitzen ofrenes a les divinitats Heqa i Sacmis. A partir de l’estudi realitzat pel Dr. Jean Yoyotte, la reina ha estat identificada com a Cleòpatra VII i el rei, amb Ptolomeu XIII o Ptolomeu XIV.

Cap d’estàtua del faraó Nectàneb I. Grauvaca. Dinastia XXX, regnat de Nectàneb I (380-362 aC).

Nectàneb I fou el fundador de la Dinastia XXX, darrera dinastia 'nadiva'. Egipte no tornarà a gaudir d’una situació d’independència amb líders autòctons fins el segle XX. La identificació amb Nectàneb es basa en la comparació amb estàtues que conserven el nom d’aquest faraó.

Uixebti de Taharqa. Granit. Dinastía XXV, regnat de Taharqa (690-664 aC).

Taharqa fou el més important dels anomenats faraons negres. Els seus uixebtis, trobats a la necròpolis de Nuri, mostren una versió especial del capítol VI del Llibre dels Morts.

Estàtua del faraó Ramsès III. Granit. Regnat de Ramsès III (1194-1163 aC).

Es considera Ramsès III com l’últim gran faraó de l’Imperi Nou. A la primera part del seu regnat, realitzà campanyes militars victorioses contra els libis i els temibles Pobles del Mar. Després, la situació interior d’Egipte fou deteriorant-se tal com demostren la vaga protagonitzada pels treballadors de Deir el-Medina i la cèlebre Conspiració de l’Harem, que va poder acabar amb la vida del monarca. A aquesta bella estàtua, Ramsès III sosté un estendard diví, que podria haver estat rematat amb el moltó Amon. Els textos jeroglífics mostren els diferents noms del rei.

Relleu parietal amb el rei Akhenaton realitzant ofrenes florals a Aton. Sorrenca. Dinastia XVIII, regnat d’Akhenaton (1353-1335 aC).

Akhenaton fou el protagonista principal del moment més suggerent de la història d’Egipte, el Període Amarnià. Considerada com a una època 'revolucionària', les arts, la religió i fins i tot la política es veieren afectades per canvis tan profunds com efímers.

Aquest lloc utilitza cookies. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús. Obtenir més informació.