Roger Fortea
Llicenciat en Filosofia per la UAB i màster en Egiptologia per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient

Curs híbrid, presencial o en línia
Dimarts 27 de maig i 3, 10 i 17 de juny de 2025, de 19.00 a 20.30

Si bé és cert que la nostra relació contemporània amb l’antic Egipte neix sota l’impuls de la Il·lustració, també és cert que la tradició cultural d’Occident s’ha anat bastint a partir d’unes certes visions sobre una civilització perduda irreversiblement entre les boires de la Història. La primera es defineix com a ciència arqueològica i filològica: allò que anomenem Egiptologia. El seu moment inicial fou el desxiframent de l’escriptura jeroglífica per part de Jean-François Champollion (1790-1832), com també va ser resultat de l’embat colonial europeu del qual en resultà l’orientalisme: aquella barreja indissoluble entre saber i poder, que tan bé defineix la nostra Modernitat. L’altre, que podríem fer recular a les visions que les fonts gregues i judeocristianes feren sobre l’antic Egipte amb qui van conviure, es va construint subterràniament a partir de la memòria, notícies encriptades, pervivències esotèriques i altres imaginaris. La seva petjada es pot anar resseguint per tota la història cultural d’Occident fins ben bé els nostres dies. Si l’un és l’Egipte apamat, reconstruït a partir de la ruïna objectiva, el segon seria l’Aigyptos somiat, imaginat sobre visions fantàstiques des d’una definitiva pèrdua. Aquest curs bascularà sobre les tensions fecundes entre aquestes dues mirades.