Altres conferències del Cicle Pioneres de l'Arqueologia
Sessió 1. 2 de febrer
“Em van dir que mai podria esperar aconseguir una feina en egiptologia com a dona.”
- Veronica Seton-Williams
Prof. Maite Rada Caballé. Egiptòloga. Responsable del Departament Pedagògic del Museu Egipci de Barcelona
L’accés de les dones al món de l’egiptologia no va ser fàcil. Una ciència en creació en un món políticament canviant i masculí va fer que, moltes iniciessin la seva carrera com a filles o esposes de professionals o per poder familiar. El que això no ens ha de fer pensar és que elles no van saber aprofitar l’ocasió per desenvolupar les seves grans capacitats i aportacions a la ciència. Les coneixem? Si parlem de dones com Amelia Edwards segur que la relacionem amb el món egipci, però què passa amb Mary Broderick la primera a diplomar-se en Egiptologia, o Margaret Benson la primera que va tenir una concessió pròpia a Egipte. I tantes altres Margaret Murray, Anna Davis, Grace Crowford, Alice Calverley, Winifred Firth, Mary Amherst, Mary Brodick, Elise Jenny Baumgartel, Myrtle Broome, Natalia Davidovna Flitter i tantes altres… elles van posar la primera pedra en el món de l’estudi d’Egipte no només des del treball de camp arqueològic amb figures com W.M.F. Petrie, també en tècniques com la còpia, traducció i difusió dels resultats des de jaciments, Fundacions i museus.
Sessió 3. 13 d'abril
Harriet Boyd Hawes i Edith Hall Dohan: dues pioneres a l'illa de Creta
Dra. Maria Teresa Magadán. Doctora en Història Antiga, especialista en arqueologia grega
En el món grec es parla molt poc de les arqueòlogues que van contribuir a definir l’Arqueologia de l’Egeu. Amb noms tan famosos com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Christos Tsountas o Wilhem Dörpfeld, poc se n’ha parlat de les pioneres que, en el tombant del s. XIX al XX, van excavar paral·lelament a aquests grans noms i van obrir el camí en etapes poc conegudes de l’arqueologia grega. Val la pena, per tant, recordar el treball de dues investigadores nord-americanes, Harriet Boyd Hawes (1871-1945) i Edith Hall Donan (1879-1943), que van dedicar la seva vida professional a excavar poblats i necròpolis de l’illa de Creta mentre Evans encisava el món amb el Palau de Cnossos. Boyd va intervenir en l’excavació del que, encara avui més de 100 anys després, representa el nucli urbà més ben conegut i conservat de la civilització minoica, la ciutat de Gurnia, a la franja nord de l’illa, davant la impressionant badia de Mirabello. Anys després s’hi va incorporar Edith Hall, que més endavant excavaria un altre poblat molt representatiu de la història de Creta, el de Vrokastro, un jaciment situat dalt de les muntanyes en un lloc inexpugnable, que marca la transició del final del món minoic a les comunitats del primer mil·lenni. Resulta curiós que fossin dues dones les que iniciessin l’exploració dels nuclis urbans de Creta mentre els seus companys masculins es dedicaven als grans palaus. Amb aquesta xerrada les volem recordar i retre’ls-hi l’homenatge que es mereixen.
Sessió 4. 3 de maig
Desxifradores dels jeroglífics maies. Tatiana Proskouriakoff, Merle Greene Robertson, Sophie Coe i Linda Schele
Dr. Rubén Carrillo Martín.
Aproximadament fa dos mil cinc-cents anys, els maies van desenvolupar el sistema d’escriptura més complet de Mesoamérica. Els sofisticats jeroglífics combinaven elements logogràfics, ideogràfics i fonètics. Amb la destrucció de la major part dels llibres maies i l’aculturació de la població després de l’arribada dels espanyols, la capacitat de llegir i escriure utilitzant aquest sistema va desaparèixer. Els primers arqueòlegs i epigrafistes especialitats en l’àrea maia van pensar que els jeroglífics d’aquesta antiga cultura només tenien un valor ritual o simbòlic. La interpretació contrària (i correcta) que els textos maies contenien informació concreta sobre la història dels regnes maies, proposada pel lingüista soviètic Yuri Knórozov, no va ser acceptada pels principals experts. Va ser gràcies a la labor d'algunes de les pioneres epigrafistes, traductores i lingüistes el que finalment va permetre, a partir de 1973, el desxiframent d’aquest sistema d’escriptura, tot retornant la seva història més antiga al poble maia.
Sessió 5. 29 de maig
Pioneres del treball de camp
Prof. Joana Boix. Llicenciada en Història. Diplomada en Egiptologia per la Fundació Arqueològica Clos
Des de l’inici de la disciplina arqueològica les dones hi han estat presents, malauradament la gran majoria de forma anònima. Eren les ajudants dels seus marits arqueòlegs o estaven relegades a treballs que alguns consideraven secundaris. Però a poc a poc van emergint a la llum la figura d’aquestes dones ambicioses, decidides i alhora complicades, algunes de les quals varen ser pioneres del treball de camp, i les contribucions de les quals han ajudat al desenvolupament i progrés de la nostra disciplina i del coneixement del nostre passat.
