Altres conferències del Cicle Pioneres de l'Arqueologia
Sessió 2. 2 de març
Christiane Desroches Noblecourt ¿Hatshepsut rediviva?
Prof. Luis Manuel Gonzálvez. Egiptòleg i arqueòleg. Conservador del Museu Egipci de Barcelona
Fascinada desde niña por el obelisco de la plaza de la Concordia y las visitas a la colección faraónica del Museo del Louvre Christiane Desroches iba a dedicar su vida al estudio y la investigación del antiguo Egipto y a la salvaguarda de sus monumentos. En 1937 viajó por primera vez al país del Nilo, como parte del equipo científico del yacimiento de Deir el-Medina iniciando un camino que la iba a convertir en la que posiblemente ha sido la mujer con mayor incidencia y relevancia en la disciplina egiptológica. Conservadora en Jefe del departamento de antigüedades egipcias del Louvre; organizadora de las exposiciones Tutankhâmon et son temps (1967) y Ramsès le Grand (1976), en París; miembro de la Resistencia ante la ocupación nazi; creadora del CEDAE y del CFEETK (Centro de estudio y documentación sobre el antiguo Egipto y Centro franco-egipcio de estudio de los Templos de Karnak), respectivamente; excavadora del Valle de las Reinas… pero, sobre todo, Christiane Desroches Noblecourt estará asociada para siempre a su protagonismo en la mayor operación arqueológica de la historia: la excavación de los yacimientos y la protección de los templos de Nubia, una acción de rescate propiciada por la creación del Lago Nasser sobre uno de los territorios con mayor riqueza patrimonial del mundo.
Sessió 3. 13 d'abril
Harriet Boyd Hawes i Edith Hall Dohan: dues pioneres a l'illa de Creta
Dra. Maria Teresa Magadán. Doctora en Història Antiga, especialista en arqueologia grega
En el món grec es parla molt poc de les arqueòlogues que van contribuir a definir l’Arqueologia de l’Egeu. Amb noms tan famosos com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Christos Tsountas o Wilhem Dörpfeld, poc se n’ha parlat de les pioneres que, en el tombant del s. XIX al XX, van excavar paral·lelament a aquests grans noms i van obrir el camí en etapes poc conegudes de l’arqueologia grega. Val la pena, per tant, recordar el treball de dues investigadores nord-americanes, Harriet Boyd Hawes (1871-1945) i Edith Hall Donan (1879-1943), que van dedicar la seva vida professional a excavar poblats i necròpolis de l’illa de Creta mentre Evans encisava el món amb el Palau de Cnossos. Boyd va intervenir en l’excavació del que, encara avui més de 100 anys després, representa el nucli urbà més ben conegut i conservat de la civilització minoica, la ciutat de Gurnia, a la franja nord de l’illa, davant la impressionant badia de Mirabello. Anys després s’hi va incorporar Edith Hall, que més endavant excavaria un altre poblat molt representatiu de la història de Creta, el de Vrokastro, un jaciment situat dalt de les muntanyes en un lloc inexpugnable, que marca la transició del final del món minoic a les comunitats del primer mil·lenni. Resulta curiós que fossin dues dones les que iniciessin l’exploració dels nuclis urbans de Creta mentre els seus companys masculins es dedicaven als grans palaus. Amb aquesta xerrada les volem recordar i retre’ls-hi l’homenatge que es mereixen.
Sessió 4. 3 de maig
Desxifradores dels jeroglífics maies. Tatiana Proskouriakoff, Merle Greene Robertson, Sophie Coe i Linda Schele
Dr. Rubén Carrillo Martín.
Aproximadament fa dos mil cinc-cents anys, els maies van desenvolupar el sistema d’escriptura més complet de Mesoamérica. Els sofisticats jeroglífics combinaven elements logogràfics, ideogràfics i fonètics. Amb la destrucció de la major part dels llibres maies i l’aculturació de la població després de l’arribada dels espanyols, la capacitat de llegir i escriure utilitzant aquest sistema va desaparèixer. Els primers arqueòlegs i epigrafistes especialitats en l’àrea maia van pensar que els jeroglífics d’aquesta antiga cultura només tenien un valor ritual o simbòlic. La interpretació contrària (i correcta) que els textos maies contenien informació concreta sobre la història dels regnes maies, proposada pel lingüista soviètic Yuri Knórozov, no va ser acceptada pels principals experts. Va ser gràcies a la labor d'algunes de les pioneres epigrafistes, traductores i lingüistes el que finalment va permetre, a partir de 1973, el desxiframent d’aquest sistema d’escriptura, tot retornant la seva història més antiga al poble maia.
Sessió 5. 29 de maig
Pioneres del treball de camp
Prof. Joana Boix. Llicenciada en Història. Diplomada en Egiptologia per la Fundació Arqueològica Clos
Des de l’inici de la disciplina arqueològica les dones hi han estat presents, malauradament la gran majoria de forma anònima. Eren les ajudants dels seus marits arqueòlegs o estaven relegades a treballs que alguns consideraven secundaris. Però a poc a poc van emergint a la llum la figura d’aquestes dones ambicioses, decidides i alhora complicades, algunes de les quals varen ser pioneres del treball de camp, i les contribucions de les quals han ajudat al desenvolupament i progrés de la nostra disciplina i del coneixement del nostre passat.