Marisa Sánchez David

Doctora en art. Universitat Autònoma de Barcelona

Divendres 2 d'octubre, de 19.00 a 20.30

Els inques, els dirigents de l'entitat política i administrativa més gran del continent americà, anomenaven a finals del segle XIV el seu territori Tawantinsuyu, que en quítxua, significa 'les quatre regions”. Es tracta d'un territori que abraça diversitat de terrenys i climes molt marcats. Començant a expandir-se des la capital de l’imperi, Cuzco, van crear una àmplia xarxa de camins de més de 30.000 kilòmetres nomenada Qhapac Ñan: un elaborat sistema vial construït sobre un dels territoris més accidentats del món, travessant la Cordillera dels Andes i els àrids deserts de la costa sud americana. La principal funció d’aquesta xarxa viària fou comunicar tot aquest vast territori, mobilitzar els seus exèrcits de manera ràpida i precisa, així com mantenir un intercanvi de productes constant entre les tres àrees geogràfiques que el conformaven: costa, sierra i selva. Però, com eren aquest camins i qui hi podia transitar? Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per la UNESCO des de l’any 2014, el Camí Inca a Perú (part del sistema del Qhapag Ñan), connecta sis països sud americans i és preuat per la seva excepcional enginyeria i el seu rol com a "Patrimoni Vivent" que uneix comunitats.

Descobreix tots els avantatges del Club.